l1. El 1560 col·laborà amb un sonet a l'edició de les poesies d'Ausiàs Marc.
l2. El 1565 publicà Dos llibres, conjunt de 170 poesies distribuïdes en dues parts: una d'obres profanes, i una altra d'espiritual.
l- En la primera tracta assumptes amorosos, morals i didàctics, característics del seu moment renaixentista.Temàtica amorosa hi ha una contradicció amb la realitat humana, i la de l'ambient social.
l-La part espiritual té una projecció distant i ètica molt afectiva, ben lluny de tota intenció ascètica i mística.
l3. Les seves fonts més evidents són Petrarca (Serafí és el petrarquista més significat del Renaixement català), Ausiàs Marc,i alguns poetes francesos del s XVI.
l4. Va utilitzar gèneres i estrofes de diversos orígens: la nostra estrofa medieval de decasíl·labs, formes italianes (sonet) i altres pròpies de la tradició popular (cançó glossa de refranys coneguts).
l5. Hàbil en la composició del poema, sol caure, però, en el tòpic i en formulisme i no sempre és prou acurat en la construcció gramatical ni prou perceptiu de les possibilitats del llenguatge poètic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario