Us deixe un enllaç a Youtube on podeu veure més informació sobre el Renaixement.

Col·loquis: Cristòfor Despuig

lEs un gènere renaixentista, amb ascendència clàssica,que consisteix en un diàleg entre diversos personatges. Destaca Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfor Despuig .

lCristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574) fou un escriptor i humanista.

lEls seus pares pertanyien a l'oligarquia de la ciutat.

lLa seva educació fou la pròpia d'un cavaller de l'època.

lL'any 1530 Cristòfor es casà amb Marianna Curtó, amb la qual tingué tres filles .

lLa seva obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) és una interessant obra en prosa catalana del segle XVI. Escrita en forma dialogada pretén fer història de Tortosa, i de passada escriure sobre les coses de Catalunya.

l

Cròniques: Pere Antoni Beuter

lEn el renaixement es van escriure cròniques que reflectien un interés per conéixer la historia pròpia, com Primera part de la història de València (1538), de Pere Antoni Beuter .

lPere Antoni Beuter (València, 1490 - 1554) fou un historiador i exegeta valencià.

lD’origen Alemany.

lFou capellà d’un arquebisbe alemany.

lA la Universitat de València va estudiar Humanitats.

lLes seues principals obres foren historiogràfiques, entre les quals destaca la Primera part de la història de València de 1538 on tracta el tema de la fundació de València.

Joan Timoneda: Vida i obra

lVIDA:

l1. Joan Timoneda va naixer a València entre 1518 i 1520 i va morir 1583.

l2. Va ser zurrador de pells, impressor i llibreter.

l3. Autor de farses, drames, comèdies i entremesos, per la qual cosa és conegut com un dels més legítims precursors de Lope de Vega.

lOBRA:

l1. Des de 1550 edità un gran nombre de plecs poètics solts i diversos cançoners de destinació popular.

l2. Divulgà romanços propis i tradicionals, entre ells Flor de enamorats que conté unes 280 poesies, 55 estan en valencià.

l3. Publicà obres escèniques religioses (el Ternario espiritual del 1558, i els dos Ternarios sacramentales del 1575), que reflecteixen les noves orientacions de l'església espanyola.

l4. És l'autor dels únics actes sacramentals en llengua catalana: L'església militant i el Castell d'Emaús. Aquestes obres intentaven defensar la docrina catòlica en contra de la reforma luterana i protestant.

l5. Procurà de connectar amb els gustos del gran públic.

Pere Serafí: Obra

l1. El 1560 col·laborà amb un sonet a l'edició de les poesies d'Ausiàs Marc.

l2. El 1565 publicà Dos llibres, conjunt de 170 poesies distribuïdes en dues parts: una d'obres profanes, i una altra d'espiritual.

l- En la primera tracta assumptes amorosos, morals i didàctics, característics del seu moment renaixentista.Temàtica amorosa hi ha una contradicció amb la realitat humana, i la de l'ambient social.

l-La part espiritual té una projecció distant i ètica molt afectiva, ben lluny de tota intenció ascètica i mística.

l3. Les seves fonts més evidents són Petrarca (Serafí és el petrarquista més significat del Renaixement català), Ausiàs Marc,i alguns poetes francesos del s XVI.

l4. Va utilitzar gèneres i estrofes de diversos orígens: la nostra estrofa medieval de decasíl·labs, formes italianes (sonet) i altres pròpies de la tradició popular (cançó glossa de refranys coneguts).

l5. Hàbil en la composició del poema, sol caure, però, en el tòpic i en formulisme i no sempre és prou acurat en la construcció gramatical ni prou perceptiu de les possibilitats del llenguatge poètic.

Pere Serafí: Vida

l1. Pere Serafí va naixer entre 1505 i 1510 fou un poeta i pintor del renaixement català

l2. Serafí era també un gran músic.

l3. La literatura no era la seva primera ocupació: ho era la pintura. Una de les obres més important va ser “les portes dels orgues de les catedrals de Barcelona i Tarragona “(1563). Aquesta faceta creativa gairebé total lliga amb l'època renaixentista, i entronca amb el concepte d'home nou que esmentaren Leonardo Da Vinci i Miquel Àngel.

l4. Es va relacionar amb l'aristocràcia

l5. Va emmalaltir, empobrir i morir a Barcelona el 1567.

Joan Ferrandis D'Herèdia: Obres

l1. Escrigué la major part de la seva producció en castellà.

l2. El 1511 ja li foren publicats poemes en el Cancionero general d'Hernando del Castillo.

l3. La seva obra poètica fou recollida en un volum pòstum —que inclou també el Coloquio en el cual se remeda el uso, trato y pláticas que las damas de Valencia acostumbran hacer y tener en las visitas obra de teatre coneguda popularment com La Vesita— publicat a València el 1562.

l4. Les obres de teatre profà del segle XVI que conservem són un producte sorgit en l'ambient de la cort renaixentista de Germana de Foix i són obres que imiten el teatre renaixentista italià. Reflecteixen l'estat de la llengua entre l'aristocràcia valenciana.